Bibliographie générale

BIBLIOGRAPHIE GENERALE    BIBLIOGRAFICA GENERAL    BIBLIOGRAFIÀ GENERAL

 

 

Français 

Outre cette bibliographie générale, les compagnons sont invités à consulter la bibliographie particulière (Accès mot de passe donné)

Sites à visiter :
Compagnons, compagnonnages, le site de Jean-Michel Mathonière et du Centre d’étude des compagnonnages
Musée du compagnonnage (Tours)
Sites des sociétés compagnonniques : UCDDUAOCDFNCMB

Pour une première approche :

Histoire du compagnonnage
– Martin Saint-Léon (Émile), Le compagnonnage, Paris, Armand Colin, 1901 (1983).
– Coornaert (Émile), Les Compagnonnages en France du moyen âge à nos jours, Paris, Les Éditions Ouvrières, 1966.

Ces deux ouvrages sont les plus sérieux et les plus complets sur l’histoire du compagnonnage. On y ajoutera d’excellents ouvrages selon les régions :

– Bastard (Laurent), Mathonière (Jean-Michel), Travail et honneur, Les compagnons passants tailleurs de pierre en Avignon aux XVIIIe et XIXe siècles, Dieulefit, La Nef dez Salomon 1996 (Les carnets de Dédale, vol. 1).
– Bastard (Laurent), Compagnons au fil de la Loire, Paris, J.C. Godefroy, 2000
– Jeanton (Gabriel), Compagnons du Devoir et Compagnons de Liberté au XVIIIe siècle à Mâcon, Châlon-sur-Saône, Progrès de Saône-et-Loire, 1928.
– Hauser (Henri), Les compagnonnages d’art et métiers à Dijon aux XVIIe et XVIIIe siècles, Marseille, Laffitte reprints, 1907 (1979).

A noter que Le livre du compagnonnage d’Agricol Perdiguier (1840) est téléchargeable sur le site Gallica.

Beaux livres
– Icher (François), Dictionnaire du Compagnonnage, Éditions du Borrégo, 1992.
– Icher (François), La France des Compagnons, Paris, la Martinière, 1994.
– Mouret (Jean-Noël), Les Compagnons. Chefs-d’Œuvre, Éd. Hatier, 1997.
– J. Cl. Peretz, L’Outil et le Compagnon, Éd. J.-C. Godefroy.
– Tristan (Frédérick), Thomas (Jacques), Monier (Louis), Le Livre d’Or du Compagnonnage, Paris, J.-C. Godefroy, 1990.

Le compagnonnage (livres généraux)
– Encyclopédie du compagnonnage, Monaco, Le Rocher, 1999
– Barret (Pierre), Gurgand (Noël), Ils voyageaient la France, Le Livre de Poche, 1980.
– Bayard (Jean-Pierre), L’esprit du Compagnonnage, Éd. Dangles, 1994.
– Blondel (Jean-François), Mystique des tailleurs de pierre, Éd. du Rocher, 1998.
– Castéra (Bernard de), Le Compagnonnage, Paris, P.U.F. (coll. Que sais-je ?)
– Icher (François),  Les Compagnons ou l’amour de la belle ouvrage, Gallimard, 1995 (coll. Découvertes)

 


CATALAN
A més d’aquesta bibliografia general, es convida els Companyons a consultar la bibliografia específica (es requereix contrasenya)

Llocs per visitar.
Compagnons, compagnonnages, el lloc de Jean Michel Mathonière i Centre d’Estudis de Companyonatges. Musée du Compagnonnage (Tours) Llocs de les societats companyòniques UCCDDUAOCDFNCMB
Per a una primera aproximació Histoire du Compagnonnage (Historia del Companyonatge) Martin Saint-Léon (Emile) “Le Compagnonnage” – Paris- Armand Colin, 1901 (1983) Coornaert (Emile) “Les Compagnonnages en France, du moyen âge à nos jours” – Paris- Les Editions Ouvrières, 1966
Aquestes dues obres son les més serioses i més complertes sobre la historia del companyonatge. S’afegiran altres excel.lents llibres segons les regions. Bastard (Laurent) . . . . . Laffitte reprints, 1907 (1979)
És important assenyalar que el llibre del companyonatge d’Agricol Perdiguier (1840) es pot descarregar des del lloc web Gallica
Llibres il.lustrats
El companyonatge (llibres de caràcter general)
Curiositat: la Llei Le Chapelier, del cognom de l’advocat bretó Isaac Le Chapelier, promulgada a França el 14 de juny de 1791, en plena Revolució francesa, instaura la llibertat d’empresa i prohibeix les associacions i corporacions gremials de tot tipus. És reconeguda pel seu efecte de prohibir la llibertat d’associació. Art. 1: El desmantellament de tota classe de corporacions de ciutadans del mateix ofici o professió es una de las bases fonamentals de la Constitució Francesa, i es prohibeix totalment tornar a crear-les sota qualsevol forma. Art.2: Els ciutadans del mateix ofici o professió, empresaris, comerciants, artesans, obrers i artesans de qualsevol altre ram, no poden, quan estan junts, nomenar president, secretari o síndic, portar registres, promulgar estatuts u ordenances ni prendre decisions, ni imposar normes en el seu interes comú. La llei Le Chapelier va ser derogada el 25 de maig de 1864 per la llei Ollivier que abolia el dret d’associació. L’ofici de carpenter, “charpentier” es el treball amb la fusta, sia en la construcció (portes, finestres, etc) o en la manufactura de mobiliari. L’ebenista, “menuisier” es el fuster especialitzat en la elaboració de mobles, cadires i altres treballs més elaborats orientats a decoració fonamentalment.

 

                                                          Español
 Además de esta bibliografía general, se invita a los Compañones a consultar la bibliografía específica (se requiere contraseña)
Lugares para visitar. Compagnons, compagnonnages, el sitio de Jean Michel Mathonière y Centro de Estudios de Compañonazgos. Musée du Compagnonnage (Tours) Sitios de las sociedades compañónicas UCCDDUAOCDFNCMB
Pour une première approche Histoire du Compagnonnage (Historia del Compañonazgo) Martin Saint-Léon (Emile) “Le Compagnonnage” – Paris- Armand Colin, 1901 (1983) Coornaert (Emile) “Les Compagnonnages en France, du moyen âge à nos jours” – Paris- Les Editions Ouvrières, 1966
Estos dos libros son los más serios y más completos sobre la historia del compañonazgo. Se añadirán otros excelentes libros según las regiones. Bastard (Laurent) . . . . . Laffitte reprints, 1907 (1979)
Es importante señalar que el libro del compañonazgo de Agricol Perdiguier (1840) se puede descargar desde el sitio web Gallica
Libros ilustrados
El compagnonnage (libros de carácter general)
Curiosidad: la Ley Le Chapelier, del apellido del abogado bretón Isaac Le Chapelier, promulgada en Francia el 14 de junio de 1791, en plena Revolución francesa, instaura la libertad de empresa y prohíbe las asociaciones y corporaciones gremiales de todo tipo. Es reconocida por su efecto de prohibir la libertad de asociación. Art. 1: El desmantelamiento de toda clase de corporaciones de ciudadanos del mismo oficio o profesión es una de las bases fundamentales de la Constitución Francesa, y se prohíbe totalmente volver a crearlas bajo cualquier forma. Art.2: Los ciudadanos del mismo oficio o profesión, empresarios, comerciantes, artesanos, obreros y artesanos de cualquier otro ramo, no pueden, cuando están juntos, nombrar presidente, secretario o síndico, llevar registros, promulgar estatutos u ordenanzas ni tomar decisiones, ni imponer normas en su interés común. La ley Le Cahapelier fue derogada el 25 de mayo de 1864 por la ley Ollivier que abolía el derecho de asociación. El oficio de carpintero, “charpentier” es el trabajo con la madera, ya sea en la construcción (puertas, ventanas, etc) o en la manufactura de mobiliario. El ebanista, “menuisier” es el carpintero especializado en la elaboración de muebles, sillas y otros trabajos más elaborados orientados a decoración fundamentalmente.

Bibliographie Complémentaire  (Mot de passe connu des Compagnons et Compagnons Finis)

 

Haut de page

 

 

Auteur/autrice : Bressan La Bonté

Frère Terrible